divendres, 22 de maig del 2015

VIURE EN UN INFERN

Es desperta de sobte, té fred i se sent adolorida per tot arreu, nota una coïssor intensa a l'entrecuix i li bull la galta esquerra, de ben segur que hi deu tenir l'empremta enrogida d'una mà.

La bèstia dorm ajeguda al seu costat. S'aixeca tenint molta cura de no fer soroll. No duu calces i recorda que els hi va trencar a estrebades. Tant se val, no vol agafar-ne unes altres de la calaixera, no fos cas que la bèstia es despertés. Porta la faldilla arromangada fins a la cintura i, amb molta cura, se l'abaixa fins a recol·locar-la al lloc adient. La lleu claror de la lluna que entra per la finestra li serveix per a localitzar les sabates, tirades al terra de mala manera. Les agafa amb les mans i de puntetes abandona l'habitació. Al rebedor, davant la porta, es posa les sabates, agafa l'abric del penjarobes i sense pensar-s'ho, agafa les claus i surt de casa.

La fresca de la nit la fa revifar. Camina decidida pels carrers, camina sense direcció, però la nit l'acompanya i li dóna forces per continuar avançant, per deixar enrere tot aquest infern.

Intenta recordar altres temps, quan les mans que ara la maltracten abans l'acaronaven, quan la boca que ara la mossega abans li feia dolços petons d'amor, quan la veu que ara la insulta i la desprecia abans li deia t'estimo. On queda tot allò? Massa lluny. No és capaç de dir en quin moment el somni es transformà en malson.

Caminant arriba al final del poble. La carretera s'endinsa en la foscor. Un calfred la recorre de dalt a baix, s'atura i de sobte, s'adona que li falten forces per continuar, no sap què ha de fer, cap a on anar o a qui recòrrer. Està completament sola i això fa que s'enfonsi. El seu intent de fugida cau fracassat. Prefereix continuar vivint un infern conegut que enfrontar-se a la solitud d'allò que no coneix. Refà el camí recorregut i torna a casa. La bèstia encara dorm al seu cau, tot continua igual i això la tranquilitza. S'ajeu al seu costat i s'adorm somiant amb el dia que serà capaç de fer-ho.
 
 

dilluns, 4 de maig del 2015

DESTRUCCIÓ

S'estimaven, però jugaven en partits diferents, jugaven amb foc i el foc els va acabar cremant. Aquell dia tot es va acabar. Els secrets van deixar de ser-ho. Va parlar la ira en forma de terratrèmol i les seves vides de façana, de sobte, es van ensorrar.

Ho van intentar reconstruir, però tot estava massa malmés, embolicat i empastifat. Cada pedra que intentaven aixecar tornava a caure sense consistència.

Alguns van opinar que potser no ho havien intentat el suficient, que potser no s'havien esforçat al màxim per a tornar-ho a alçar, però és que quan es destrueix la confiança, res pot tornar a ser com era. I el seu amor, tocat de mort, quedà convertit en una pila d'enderrocs.
 
 

dimecres, 29 d’abril del 2015

X

M'agrada la lletra x i la sonoritat que proporciona a les paraules que la porten. És una lletra que per si sola pot estar carregada de significat. Per exemple, la x ens serveix com a marca per a assenyalar l'opció escollida, també es fa servir per a referir-se a allò desconegut o misteriós i, fins i tot, s'havia utilitzat com a signatura per a aquells que no sabien escriure.

D'entre totes les paraules catalanes que s'escriuen amb x, n'hi ha una per la qual en sento una predilecció especial. La trobo encisadora i misteriosa. El mot en qüestió és xiuxiuejar. Dues lletres x, doble sonoritat.

Quan escolto, llegeixo o pronuncio la paraula xiuxiuejar, inevitablement, recordo aquella nit quan, enmig del carrer, vaig cridar-li al món que t'estimava i tu aclaparat per aquella mostra tan entusiasta d'amor, vas apagar els meus crits amb un petó i, entre els teus braços, a cau d'orella, em vas demanar "Ara, vull que m'ho tornis a dir, però només per a mi, xiuxiuejant".

dimarts, 31 de març del 2015

RECORDS I DECISIONS

Cap de setmana o vacances, quan tinc ganes de desconnectar, ho tinc clar, fujo de la ciutat i poso rumb al poble. La casa de l'àvia em serveix de refugi.

Arribo al capvespre. Toquen les vuit al campanar. La casa està igual que sempre, per més que passin els anys, res canvia, només hi falta ella. En un tres i no res estic instal·lada. Faig un sopar ràpid i cap al llit, necessito dormir.

Em desperto de matinada. Em llevo i preparo la vella cafetera amb aigua i cafè mòlt. Encenc el foc, hi poso al damunt la cafetera i em disposo a esperar que el cafè pugi.

El menjador, a les fosques, té un encant especial. Rere els grans finestrals la lluna dóna la claror necessària per a moure'm sense que em calgui encendre el llum. M'assec al balancí de l'àvia i, inevitablement, els records m'envaeixen.

L'àvia, una gran dona i com m'estimava! D'ella en vaig heretar tres coses: els ulls verds, aquesta casa i l'actitud lluitadora davant les adversitats de la vida. A ella li tocà viure temps difícils, fou una adolescent de guerra i una jove de postguerra.

Jo, de petita, en aquesta casa i al costat de l'àvia, hi passava els nadals i les vacances d'estiu. Cada racó em porta a la ment un bon grapat de records. Després vingué la meva adolescència, on anar al poble no m'omplia tant, preferia els amics de l'insti i la bogeria i el bullici de la ciutat. I ara, apropant-me a la trentena, redescobreixo que la calma d'aquest lloc em fa bé i que la necessito de tant en tant.

La meva història amb l'Ernest només ha durat un any. A ell mai li va agradar aquesta dèria meva pel poble, per redescobrir llocs plens de records, però jo he continuat venint, tant si ell m'hi acompanyava com si no ho feia. Diuen que els pols aposats s'atreuen, però és que nosaltres érem massa diferents, no teníem res en comú i això m'ha confirmat que aquesta teoria només funciona a nivell de camps magnètics, en les persones hi ha d'haver un mínim de punts de connexió per a que una relació funcioni. Fa tot just dues setmanes que ho van deixar córrer i, ahir al matí, la prova d'embaràs va donar-me positiu! Inevitable fugir cap al poble. Necessito prendre decisions importants.

M'arriba una flaire que em fa sortir de les meves cabòries, el cafè és llest. Amb la tassa calentona a la mà retorno al balancí i contemplant la lluna me la bec a poc a poc, assaborint-ne cada glop. Sé que he de decidir-me. Tanco els ulls i penso... embarassada... sense parella... què faig?... segueixo endavant o em desfaig d'aquest petit inconvenient que em lligarà a l'Ernest tota la vida, o no, potser ell no en vol saber res,... Estic feta un embolic i vaig muntant-me diferents històries amb diferents nusos i desenllaços dins la meva ment.

La llum del sol em desperta. Un nou dia comença. M'aixeco del balancí on m'he quedat adormida, obro els finestrals de bat a bat i respiro profundament, tanco els ulls i em concentro. Per fi ho sento, és el silenci i m'encanta escoltar-lo. El silenci em parla. Ell porta respostes a les meves preguntes, als meus dubtes. Ho tinc clar, seguiré endavant i si és una nena portarà el nom de l'àvia.

He de prendre una altra decisió, li dic a l'Ernest o no, però ara no vull trencar-me més el cap. Potser el silenci de demà em porti una nova resposta.
 
 

dijous, 26 de març del 2015

UN COMIAT COM CAL

Fa molt de temps que les seves vides avancen per camins diferents, de fet, mai han arribat a caminar junts. Es podria dir, que mentre un avançava cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerra es van trobar. Es van conèixer, ell li demanà un comiat com cal i ella li dóna tot el que en aquells moments podia. Fou un breu instant en el temps, però ella el visqué amb tanta intensitat, que la va marcar per sempre. I és que ara, ella encara es meravella de la seva influència.

Poques vegades han tornat a trobar-se, res buscat ni preparat, pura coincidència, i ella no és capaç de comprendre com algú que sent tant lluny és capaç de tocar-li el cor d'aquesta manera. Amb una mirada en té prou per a somiar, imaginant com seria una vida que no és pas la seva.

I avui, casualment, es tornen a trobar, però donat els darrers esdeveniments, sembla que serà la darrera vegada que tornin a coincidir. Els seus camins sembla que se separen per sempre, però no s'acomiadaran com cal, no hi haurà cap petó ni cap abraçada.

Mai li han agradat els comiats i per aquesta raó ella ho fa sense fer-ho. Es refugia en la solitud de casa seva. Obre una ampolla de vi i se'n serveix una copa, l'alça a l'aire i brinda sense que hi hagi cap altra copa amb la que entrexocar el cristall. Brinda per ell i perque tingui sort, per a que la vida li somrigui i els seus projectes tinguin èxit. Beu a la salut d'ell i dels que són com ell, pels optimistes, pels lluitadors, per aquells que s'arrisquen, pels valerosos que persegueixen els seus desitjos i objectius, per aquells que no somien una vida sinó que la viuen. Ella no és res de tot això. Quina enveja! però, quina mandra!. És hora de passar pàgina.
 
 

diumenge, 1 de febrer del 2015

MENTIDERA

Et somriuré, t'afalagaré, t'escoltaré, t'abraçaré, et despullaré, t'ompliré el cos de petons, te la menjaré amb fruïció i gemegaré de plaer mentre em prenetres. Pot ser dolç o salvatge, tu decideixes.

T'alabaré, t'adoraré, et diré que ets el millor amant, que saps com posar-me calenta, que quan cardem fas que perdi el món de vista, que ets un crack del sexe, que em folles com mai ningú ha sabut fer-ho.

Passada l'hora convinguda sortiràs per la porta amb l'ego de mascle dominant pels núvols i amb la butxaca una mica més buida. Tu buscaves plaer i per a mi ha estat només feina. Ni jo hauré dit tota la veritat ni tu t'ho hauràs cregut tot, oi?
 
 

dimecres, 28 de gener del 2015

ENAMORADISSA

Al llarg de la meva vida he anat coneixent homes encisadors i ben diferents. De molts d'ells me n'he acabat enamorant una mica.

Una vegada vaig conèixer un home que feia unes abraçades intenses, d'aquelles que et deixen sense alè i et fan tremolar les cames.

Una vegada vaig conèixer un home que sabia escoltar el que jo deia amb paraules i el que deien els meus ulls, que no sempre era el mateix.

Una vegada vaig conèixer un home encoratjador, que sempre em deia "-Ànims!Tu pots aconseguir-ho tot!".

Una vegada vaig conèixer un home que tenia una gran passió, la música, i va saber aconseguir que també fos la meva.

Una vegada vaig conèixer un home expert en natura i senderisme, i va fer que jo descobrís el plaer de les excursions a l'aire lliure.

Una vegada vaig conèixer un home al que li agradaven, tant com a mi, els llibres, els escrits i les paraules.

Una vegada vaig conèixer un home que aconseguia que toqués el cel quan feiem l'amor.

Finalment, aquesta nit sóc feliç perquè t'he conegut a tu. Només m'ha calgut un instant per saber que tu tens tot allò que dels altres em va enamorar. Sé que tu seràs tot el que jo vulgui que siguis. Tu seràs el que m'abraci quan ho necessiti, el que m'escolti, el que m'encoratgi, el meu músic, el meu escriptor, el meu conseller, el meu amic, el meu amant,...

Aquesta nit, cansada m'he posat al llit, he aclucat els ulls i entre somnis has aparegut tu, t'he conegut i m'has robat el cor. Si us plau, que ningú em desperti!