dijous, 31 de juliol del 2014

CUINEM?

Fa tot just una setmana que han anat a viure junts. "-Cuinem?" li pregunta ell quan ella arriba a casa després d'un dia esgotador. Accepta encantada contestant-li "-Dona'm cinc minuts i sóc amb tu" i ella corre cap al bany. Després d'una dutxa ràpida però revitalitzadora, va cap a la cuina on ell l'espera amb els davantals preparats, una música relaxant i dues copes de vi blanc ben fresquet.

Amb innocència fingida, ell li proposa de cuinar nus, únicament protegits pels davantals. Es treuen la roba i es posen l'un a l'altre el davantal controlant les ganes de tocar-se. Brinden. Fan un glop de vi mirant-se amb els ulls plens de desig. Ella reacciona i li recorda que li ha proposat de cuinar. Ell ho comprèn i es posa mans a la feina, de fet, ja ho té gairebé tot preparat. Treu de la nevera un recipient on hi ha deixat reposant algunes hores abans un parell de quarts de pollastre amb un adobament fet amb farigola, julivert, ceba, all, oli i sal. Agafen una safata pel forn i hi posen el pollastre. Encenen el forn i hi col·loquen la safata a l'interior. Després cal preparar un bon suc de taronja i ella s'ofereix a fer-lo. Un cop el té llest ell li suggereix que el tasti, ella en fa un glop i, tot seguit, ell l'agafa per la cintura, atansa els llavis als seus i la besa com un murri, al separar les seves boques li diu "-Aquest suc té la dolçor perfecta!". Després barreja el suc amb vi blanc i n'afegeix una mica a la safata del forn, tot regant el pollastre.

Tornen a beure de les seves respectives copes de vi i decideixen fer una amanida amb trossets de tomaca, poma i alvocat, una mica de ceba tallada ben fineta, olives negres, orenga, sal, oli i vinagre. En poca estona la tenen enllestida i la reserven a la nevera. Ara només els cal esperar a que el pollastre sigui cuit. Obren el forn hi tornen a ruixar-lo amb la barreja de suc i vi. Després, uns glops més, esgotant les seves copes. Ell la mira amb desig, un desig contingut des de ja fa massa estona. S'atansa decidit. Ella recula enjogassada fins a la paret. No li dóna temps a preguntar-li què vol, encara que tampoc fa falta. Apreta la boca contra el seu coll, mentre deixa anar una exclamació ofegada quan ell li posa la mà sota el davantal cercant amb ànsies la humitat del seu sexe. Es troba gustosament atrapada entre les rajoles fredes de la paret de la cuina i el cos calent d'ell. Li acaricia el clítoris amb la punta dels dits, amb habilitat, sap exactament com tocar-la, com posar-la a cent i mentre ho fa, li diu a cau d'orella "-Estàs preparada per a mi. Sí. Sempre ho estàs". Li agafa la mà i la col·loca exactament a on ell li agrada, sobre el seu penis erecte tapat encara pel davantal tot dient-li "-Jo també estic preparat per a tu". I somriu maliciosament fregant-se, ple de desig, contra la mà d'ella, que l'acaricia per sobre de la tela mentre, hàbilment, amb l'altra mà li desfà la llaçada del davantal. Al veure's lliure, també l'allibera a ella de la tela que els separa.

Nus, pell contra pell. Ell li col·loca les mans sota el cul i l'aixeca fins a deixar-la sobre el marbre de la cuina. Ella tira el cos enrere recolzant les mans sobre el marbre fosc i se li ofereix, envolcallant-lo per la cintura amb les cames. Amb un moviment ràpid, la penetra amb facilitat mentre se li escapa un petit gemec. Els moviments de tots dos s'acoplen convertint-se en un de sol. Ell es mou en el seu interior pausadament al començament i, de mica en mica, augmenta el ritme de les embranzides. El seu pubis xoca gustosament en el lloc exacte, allí a on ella li agrada tant, fent que es fongui de plaer. Finalment, s'enfonsa una darrera vegada en ella emetent un gemec ronc i recolzant el rostre sobre el seu pit nu. Tots dos somriuen amb els ulls tancats.

De sobte, el forn pita. El pollatre és llest. Ara que han saciat la seva luxuria estan disposats a saciar també la seva gula. Abans de separar-se, un desig compartit: "-Vull cuinar amb tu tots els dies de la meva vida".
 
 

divendres, 18 de juliol del 2014

CAMÍ DE L'ERMITA

Després d'una llarga estona serpentejant muntanyes, conduint per una estreta carretera plena de revolts, davant els meus ulls apareix la silueta del nostre petit poble. A tots dos sempre ens ha agradat aquesta imatge del poble, des de la llunyania, un perfil bonic, d'aquells de postal, amb l'església i el campanar al capdamunt i les cases apinyades al seu voltant, amb carrers estrets i costeruts. És el poble que fa molts anys ens va veure néixer i créixer i que un cop casats vam deixar enrere per anar a viure a ciutat. I ara hi tornem, vaig prometre que t'hi portaria i aquí estem de nou, acostant-nos-hi revolt rere revolt.

Arribem. La carretera travessa la vila. Estic temptada d'aturar el cotxe, però sé que deixant el poble enrere ja queda molt poc per arribar al nostre veritable destí. "-Un kilòmetre més i ja hi som, amor!" dic, tot just quan passem pel costat del mur de pedra, testimoni silenciós d'infinitat de converses i confidències entre tots dos. Finalment, a la dreta trobem el petit turó, des de la carretera s'hi enfila amunt un camí. Ja hem arribat. Som al camí de l'ermita. L'ermita on fa trenta-cinc anys ens vàrem casar.

Aparco. Vull pujar-hi a peu. El lloc que cerco no té pèrdua. M'aturo al segon revolt a la dreta del camí, segueixo pel marge de pedra i a uns vint metres hi trobo el que queda de la nostra vella caseta de pedra. Aquest fou el nostre petit refugi. Aquí, camí de l'ermita, ens vam prometre amor etern, tot i que mesos després ho faríem davant les nostres famílies i amics a la capella de més amunt. La caseta de pedra, quants records! Aquí hi passàvem moltes estones, dibuixant plans de futur, compartint somnis i gaudint d'estones de sexe amagats de la resta del món. Aquí, camí de l'ermita, on tantes vegades vam fer-hi l'amor. Moments compartits increïbles. Tanco els ulls i els recordo com si fossin avui. Petons encesos de desig. Mans inexpertes amb ganes de conèixer el cos de l'altre. Amb el contacte suau dels teus dits sobre els meus pits joves en tenia prou per a que els mugrons se m'endurissin a l'acte. Paraules xiuxiuejades a cau d'orella,... sabies com posar-me calenta. Respiracions intenses. Moviments delicats i tendres primer, més intensos i desbocats després. Gemecs de plaer. Records que quedaran en mi per sempre.

El sol ja va de retirada, el cel pren unes tonalitats rosades i ataronjades precioses, les postes de sol des d'aquest racó del món són increïbles. Sé que ha arribat el moment. Sento una gran pau i tranquil·litat interior. Hem tornat al nostre lloc per a acomiadar-nos. Avui, tu et quedaràs aquí, però et prometo que tornaré, tard o d'hora, algú em durà fins a aquest lloc concret i, just aquí, camí de l'ermita, ens tornarem a trobar. Amb calma, obro l'urna amb les teves cendres i les escampo marge enllà, mentre et faig una darrera promesa: "-Tornaré, amor, et juro que tornaré!".
 
 

dimarts, 8 de juliol del 2014

PLANS

Aquesta nit han tornat a discutir. Fa uns mesos que a ella li balla pel cap una idea, sembla que ho té ben rumiat i decidit i no vol esperar més, vol ser mare. Per contra, a ell la idea no l'atreu gens, no ho veu clar, pensa que és massa aviat per a plantejar-s'ho i és de l'opinió que si són feliços tal i com estan és millor no canviar res. Ella s'ha acabat adormint, però ell és incapaç de fer-ho, el preocupa la situació, la seva actitud vers les peticions d'ella el fan sentir una mica egoista i aquests pensaments acompanyats d'una altra nit d'estiu marcada per la forta xafogor no el deixen aclucar els ulls.

L'endemà al matí, ella segueix enfadada, ho perceb en la seva mirada i en allò que no diu, perquè de vegades els silencis diuen molt més que les paraules mateixes. Quan ell surt de la dutxa, la busca, però ella ja ha marxat.

Al despatx, la jornada laboral és absorvent i esgotadora. Quan per la tarda arriba l'hora de plegar està cansat i s'adona que ella no l'ha trucat en tot el dia, això últim l'amoïna. Surt de l'edifici d'oficines i va cap al seu cotxe. S'asseu al volant i abans d'engegar el vehicle ho decideix impulsivament, agafa el mòbil i li escriu un missatge de WhatsApp: "He canviat d'idea... Ho celebrem?" i sense esperar resposta torna a escriure "Jo m'encarrego del sopar". Deixa el mòbil i engega el cotxe. Conduir el relaxa, sempre li ha agradat fer-ho. El trajecte d'una hora fins a casa no li és cap molèstia i menys ara.

Prenent aquesta decisió sembla que s'hagi tret un pes de sobre. Porta un somriure dibuixat a la cara i, tot conduint, comença a fer plans, comença a pair la seva decisió. Tots dos s'estimen amb bogeria i si tenir un fill és tan important per a ella, aconseguirà que també ho sigui per a ell. De moment, el que més desitja és arribar a casa i fer les paus amb ella. Té ganes de veure-la contenta. Pensa que abans d'arribar a casa s'aturarà en aquella botiga que junts van descobrir i a on fan un menjar per emportar que és una autèntica delícia. I en arribar a casa, ella l'estarà esperant amb un somriure d'orella a orella i amb ànsies de retrobament, s'abraçaran intensament i es buscaran la boca l'un a l'altra, fonent-se en un dolç petó, barreja de passió i felicitat. I després, pararan la taula i obriran aquella ampolla de vi blanc tan exclusiu que els sogres van regalar-li el mes passat pel seu aniversari i que pacienment reposa a la nevera, ben fresqueta, esperant el moment ideal per a ser oberta...

El mòbil fa un xiulet des del seient del copilot. Ha rebut un nou missatge de WhatsApp. Allarga la mà dreta, l'obre i veu que ella li envia un "Ok" i tres cares amb petonets. Somriu, però és massa tard. Sense adonar-se'n ha envaït el carril contrari i el seu vehicle, inevitablement, topa de cara amb un camió... Foscor i plans trencats.

Aquella mateixa nit, una dona plorarà per la mort del seu amant, del seu company de viatge, plorarà per un fill perdut que ni tan sols els donà temps a ser concebut, plorarà per un sopar que ja no se celebrarà i plorarà per tots els moments i situacions que ja mai més compartiran.