NIT DE CASTANYADA / NIT DE HALLOWEEN

Darrer vespre del mes d'octubre. En Quim espera a la plaça, davant de casa seva, l'arribada dels avis. Avui tenen sopar familiar. Els pares i els oncles ja són a dalt, a casa, preparant-ho tot. Aquesta nit, el plat fort seran les postres: castanyes, moniatos i panellets amb vi ranci, mistela o moscatell. A en Quim li agrada aquesta festa tan familiar, tan d'aquí, tan catalana, tan nostra.

La Raquel vestida de diablessa està espectacular. Arriba a la plaça on ha quedat amb unes amigues per assitir a una festa de Halloween que fan en un local de per allà aprop. Amb un ràpid cop d'ull comprova que les amigues encara no han arribat. Es fixa que al banc de la seva esquerra hi ha un noi que la saluda. És en Quim, un company de l'institut. Van a la mateixa classe, però han parlat ben poques vegades. Pertanyen a grups diferents. Ella pensa que ell és un "penjat independentista" i ell pensa que ella és una "pija insuportable".

Són ben diferents. Per exemple, avui, ell és més de castanyes i panellets i ella més de carbasses i disfresses. Són dos coneguts sols en un mateix lloc i esperant, així és que la situació els aboca tots dos a començar una conversa. Parlen. Primer ho fan de coses banals i, de mica en mica, ho van fent de temes més interessants.

Vint minuts més tard, els avis d'en Quim apareixen per l'esquerra i les amigues de la Raquel per la dreta i tots dos es veuen obligats a acomiadar-se ràpidament.

Ella marxa a la seva festa de Halloween pensant que en Quim ja no li sembla tan penjat i que és un noi força interessant, amb uns ferms ideals que vol continuar coneixent. I ell puja cap a casa amb els avis per a celebrar la seva Castanyada familiar, pensant que la Raquel ja no li sembla tan insuportable, comença a veure en ella una noia extrovertida amb un ric món interior que li encantaria continuar descobrint.

 

CESCA

Una altra festa. La Cesca va vestida per a l'ocasió. Es mira al mirall i, a primera vista, es veu perfecta. Sap que és l'enveja de molts dels seus coneguts perquè sembla tenir-ho tot. Però, realment, ella se sent buida.

 

Durant els darrers anys, ella ha anat fent petites concessions, poc a poc, ha anat renunciant als seus somnis a favor de l'estabilitat que ara té. Ara sent que no és res, ara sent que es va equivocar en les seves eleccions. Però, sempre ha fet el que s'esperava d'ella, el que era socialment més correcte i assenyat.

 

La Cesca sempre està envoltada de gent i, al mateix temps, se sent tan sola. Mai ningú s'ha fixat que la seva mirada ha canviat, enrere va deixar aquella mirada jove, espurnejant i alegre, plena d'il·lusions i de ganes d'aventura. Si es fixa en els seus ulls reflectits en el mirall els pot veure apagats i tristos.

 

I aquí es troba ella, preparada per a l'ocasió, davant un mirall que li retorna una imatge en la que ja gairebé no es reconeix. Preparada per la festa, quan ella seria feliç sent en un altre lloc, potser corrent per la muntanya, fent un ninot de neu o banyant-se al mar sota la llum de la lluna plena. Ella només desitja ser feliç i sap que ara no ho és.

 

Rebel·lar-se o callar? I si ho fes? I si es rebel·lés contra el seu destí? Per un moment els ulls se l'hi han il·luminat. Però no n'és capaç. Fa fugir del seu cap aquests pensaments alliberadors i es col·loca el millor dels seus somriures, la seva màscara aliada.

 

Sap que està realment espectacular. El millor vestit, les millors sabates, els millors complements, el millor maquillatge, i ara, el millor dels seus somriures. Ningú es fixarà en els seus ulls, la Cesca continuarà callada fent el que s'espera d'ella, despertant enveges i alabances, interpretant el seu paper, però,... fins quan?

 

 

DOLÇA TARDOR

Tardor. Els dies s'escurcen inevitablement. Mai m'havia agradat aquesta època de l'any. Sempre l'havia trobada l'estació més trista i ensopida, potser perquè l'associava al moment de tornar a la rutina, de deixar enrere la disbauxa i el divertiment de l'estiu. Per a mi, la tardor sempre havia estat temps de recordar amb nostàlgia, dies de vacances, de platja i d'excessos, en definitiva, dies de felicitat.

Però, avui, en ple mes d'octubre, les meves velles percepcions trontollen. Avui t'he conegut. Un petit instant compartit i sembla que m'hagi canviat la vida. He descobert que ara, em sento realment feliç. La cara se m'il·lumina només de pensar en tu i friso perquè arribi el moment de poder tornar-te a veure.

El que he sentit quan t'he vist ha estat increïble i sé que en aquell precís moment m'has robat el cor. Sé que ja t'estimo amb tota la meva ànima. Estimo tot el que ja ets i tot el que esdevindràs.

I aquí em tens, aquest vespre de tardor, sentint-me contenta i afortunada i gaudint dels dolços sentiments que em proporciona el fet de pensar només en tu. Sóc aquí, delint-me per poder tornar a escoltar el fort batec del teu cor i poder tornar-te a veure a través del monitor, quan arribi el moment de la propera ecografia.

 

PUNT I FINAL

Ell ho ha decidit. Ho té del tot clar. Avui em matarà. Només cal que trobi la manera de fer-ho i això no el deixa dormir. El seu cap va a cent, no pot parar de barrinar, intentant escollir la millor forma d'acabar amb mi.

Ell em va convertir en un heroi. Gràcies a ell he arribat a ser qui realment sóc. Cada aventura que he viscut, la hi dec només a ell. Però res dura eternament. Els dies d'èxit s'han esgotat, ho sé. Els gustos canvien, les modes són efímeres. El que ahir encantava, demà deixa de fer-ho. Percebo que els meus moments de glòria s'han acabat. El meu final s'acosta inevitablement.

Entre les mans, ell sosté amb fermesa l'arma amb la que em matarà. I ja és ben entrada la matinada quan, de sobte, el seu rostre s'il·lumina amb un tenebrós somriure. Ho veu clar. Ja ha decidit com desfer-se de mi. Ha trobat el final ideal, gloriós i perfecte.

L'escriptor mira els fulls en blanc que descansen damunt la seva taula de treball i comença a escriure la meva darrera aventura. Jo, el seu personatge, començo a morir a mans de la seva ploma estilogràfica. El punt i final s'emportarà el meu darrer sospir.